Doctorat, doctorant......una oportunitat!

Al final d'una carrera o d'un Grau és difícil decidir-se què fer, com continuar. Faig un Màster? una carrera d'investigació? m'incorporo al mercat laboral? amb quines garanties?. Està clar que la segona opció semblar ser la més apassionant i engrescadora, però clar primer haig de fer un Màster i un Doctorat i... la cosa no pinta tant fàcil, la veritat, no ho és gens!.

La carrera com investigador, en aquest país no està gens valorada, som el propi col·lectiu que ens hem de buscar recursos, fer propostes al Ministeri, alçar la veu per un reconeixement, animar als joves a ser partícips d'una aventura. 

Tal i com estant les coses en aquests temps, dins d'una crisi econòmica sense data de caducitat, en un país que cada vegada pren mesures més dràstiques i en la meva opniò, molts cops errònies, quan es retallen sous i pensions, quan les PIMEs no reben ajuts de cap lloc, amb un ídex d'atur alarmant, decidir-se fer un Doctorat posa els pèls de punta.

Entenc a molts companys que es troben en la mateixa situació que jo, entenc que no és fàcil decidir-se a no disposar d'una vida estable, d'una feina que no està valorada a nivell salarial, de dependre d'unes beques que tenen mil inconvenients i que en moltes ocasions les condicions a les et sotmeten són injustes. Tot i així, tot i així... s'ha d'arriscar, si gent, arriscar! Si hi ha ofertes laborals dolentes també n'hi ha de bones, cal valorar, fer balanç del què ens importa! els diners? o una vida que et permet l'accès als majors nivells de formació possibles? Iniciar una carrera com a investigador/a és una aventura apasionant, suposa un repte personal on pots convertir-te en savi, poder generar coneixement! Hi ha alguna cosa més bonica que saber, conèixer i decobrir? Sí!!! poder transmetre aquesta informació, contribuir a la construcció d'una societat més justa, més solidaria, més respectuosa, amb més valors. Gràcies a la nostra feina, a la nostra lluita personal, molta gent pot gaudir d'una millor vida, de comoditats, de salut...!

A tots aquells pre - doctorants, doctorants, gents que no us decidiu, que teniu por: val la pena, seguríssim! El benefici personal supera de bon troç l'econòmic, i més ara que la Llei de Ciència a canviat, per fi, des de 1986! informeu-vos, cada vegada més s'ens reconeix la nostra tasca, ens donen més oportunitats, costa molt però és realitzable, ANIMEU-VOS!.

BENVINGUDA AL·LÈRGIA!!!!

Comença la Primavera i amb ella, la floració i pol·lintzació de la majoria de plantes del nostre voltant!!! Amb aquestes que els al·lèrgics sapiguem apreciar el que ens ofereix el bon temps. Doncs bé, resulta que des de fa ben poc que els experts opten més per la medicina Bioreguladora que no pas pels tractaments convecionals amb anti-histamínics i corticoits. Aquest tipus de medicina ajuda a mitigar els efectes de l'al·lèrgia i no té els efectes secundàris dels tractaments tradicionals.Segons la doctora Angela Carrasco, immunòloga de l'Hospital Ramón y Cajal de Madrid, els medicaments bioreguladors estabilitzen el sistema inmunitari regulant la resposta inflamàtoria. Cal destacar, que en una reacció al·lèrgica, el problema no és el pol·len o la pols, sinò els anticossos (IgE) que produeix el nostre cos per tal de protegir-nos. Aquests anticossos activen unes cèl·lules denomidades mastòcits, les quals tenen la capacitat d'alliberar histamina, un mediador bioquímic que desencadena la resposta inflamatòria i per tant, la reacció al·lèrgica. Els tractaments bioreguladors són considerats com a medicaments amb evidència científica demostrada, per tant, només es troben en farmàcies. Els experts també aconsellen una bona dieta i evitar o incrementar segons quins aliments, com per,  no menjar o veure làctics perquè tenen caseïna que acidifica l'estòmag i afavoreix la reacció al·lèrgica, disminuir la xocolata, fregits, grasses hidrogenades i la carn vermella, augmentar el consum de frutites i verdures amb elevat contingut de quercitina que eviten l'alliberament d'histamina, i per tant actuen d'anti-histamínics naturals, com serien les groselles, pomes, cítrics,  el raïm i el vi negre jove.

La convenció de Doha (Qatar)

La convenció sobre el comerç internacional d'espècies en perill d'extinció que es va clausurà a Doha (Qatar) el passat 25 de març, va deixar un regust de boca molt amarg per molts ecologistes.
Gairebé totes les prospostes van ser rebutjades, el taurò cailàn, va ser la única de les vuit espècies que va poder entrar en llista per finalment ser derogada. El que crida més l'atenció és que ni tant sols la tonyina roja del mediterrani tingui mesures de protecció. Les associacions ecologistes proposaven una prohibició total del comerç internacional d'aquesta espècie tan apreciada a Japó però va ser descartada per majoria absoluta durant la conferència. Cal recordar que la població de tonyina presenta un retrocés del 75% des de 1957 degut a la seva pesca incontrolada. per més inri, resulta que l'associó Espanyola de Pescadors està "satisfeta" per aquest resultat. En la llista de l'Anex I i II tampoc s'inclouran espècies d'alt valor econòmic com el corall vermell, tampoc es prohibirà la seva explotació ni importació. Tot i així, després de dos setmanes de conferència, el tigre, el peix napoleó i el rinoceron sí que seran inclosos. També s'ha prohibit la venta de 90 tonelades de marfil per part de Tanzania i Zambia que es troben en dipódits controlats pel govern. Aquests dos països demanaren la possibilitat de caçar elefants elegant que el seu nombre ha crescut en els darrers anys i són una amenaça per la població, petició que ha sigut denegada.
Els ecologistes marxen de la conferència disgustats i amb una la convicció de que duran la conferència només han prevalgut els interesos econòmics per sobre dels ecològics, i es que si es prohibeix la pesca de la tonyina roja, uns 600 pescadors es quedarien sense feina.

L'aigua com a actualitat

Aquest mes d'Abril, National Geographic ens ofereix un monogràfic complert sobre el tema de l'Aigua en l'actualitat. Els reportatges repassem l'importància que té l'aigua pels èsser vius i fa un memorandum de la disponibilitat que en tenim per consum humà, en alguns casos, les dades són una mica esgarrifadores. En gairebé  tots els continents el ritme d'explotació dels aqüífers ha superat la seva recàrrega natural. Entremig d'aquests reportatges podem gaudir d'imatges tant espectaculars i tant realistes com les que us he mostrat. Els texts que hi podem trobar també fan resó a una problemàtica no només ambiental sinò de salut. Molts païssos del Tercer Món no tenen disponibilitat a aigua neta -ja no dic potable-. En molts casos l'economia d'un Estat i les guerres que es generen són per questions relacionades amb l'aigua, com el cas de palestina i Israel, malauradament  qui té l'aigua té el poder, això ho hem de contemplar cada vegada més perquè les guerres i les disputes no seran per petroli, ni per territori, ni per excuses d'ideologia religiosa, serà l'aigua. 

Realment no podem conèixer cap on evolucionarà la disponibilitat de l'aigua ni si els dirigents polítics sabran gestionar-ho de manera sostenible i solidaria, el que si podem començar a pensar és quin paper poderm assumir i quina aigua NECESSITEM, no de quina desitgem

PER QUÈ VULL ESTUDIAR L'AIGUA???

Tinc gran interès en acabar la meva formació coneixent més sobre els ecosistemes aquàtics continentals, els organismes que hi viuen i les relacions que s’estableixen entre ells. Les assignatures de la carrera de Biologia que fins ara he cursat sobre el tema m’han motivat i encuriosit.

Des del punt de vista de l’home en un context social,  l’aigua és aigua, però no és conscient que amaga tot un ecosistema que si es veu alterat també s’altera la qualitat i la seva disponibilitat.

L’aigua és un bé escàs. Cada vegada més, i degut al canvi climàtic, s’hauran de buscar alternatives al ús d’aquest recurs. No podem saber amb seguretat com evolucionarà el clima i ni com ens afectarà. Quines regions patiran més i quines tindran a la seva disposició un recurs que es pot arribar a pagar a preu d’or?. A la carrera  ens recorden constantment que sense aigua no hi ha vida, per tant és lògic pensar que cal invertir recursos econòmics i socials per fer-ne un ús racional.

Tot i així l’home actual no comprèn que els ambients on s’explota aquest recurs formen un ecosistema complexe que cal mantenir i respectar, ja que els organismes i les seves interaccions tenen un rol cabdal en la qualitat del recurs.

Els sistemes de depuració han de ser millorats per no alterar els ecosistemes que es troben presents on les aigües es veuen abocades. Per altre banda crec que el sistema de depuració no és altre cosa que solucionar un problema actual, posar un remei, per dir-ho d’alguna manera, potser la clau seria evitar el problema però falten coneixements i molta investigacióper dir quelcom.

Palamós amb neu!!!!

Ha sigut impresionant!! Al matí em pensava que no cuallava i cap a la 16h valga'm Déu si cuallava!! Anb l'emoció del primer instant he anat amb un parell d'artistes a fer una dona despullada com a ninot de neu, malauradament no hi ha foto per immortalitzar l'esplèndida escultura, un cop de vent la trencat en un santiamén. He deixat de prestar la meva ajuda quan començava a tenir síiptomes d'hipotèrmia perquè la que caigut ha sigut impresionant!! Rapidet a casa a fer una xocolata calenta, amb butà perquè hem descobert que no hi havia llum!! Immersos en la bojeria i ben feliços per l'event no ens hem donat conte de la situació fins ben entrada la nit, amb una ràdio a piles!!!

Nevada- a la llum de l'espelma-

Com pot ser que amb tanta tecnologia no ens podem comunicar?
Aquí, a Palamós, a la llum d'una espelma, no hi ha electricitat, és a dir, ni llum, ni televisió, ni carregar el mòbil, ni despertador, estem incomunicats. Per més inri, quan he aconseguit carregar el mòbil amb el cotxe, hi ha companyies telefòniques que no tenen covertura, no puc parlar amb la meva familia ni amb  el 012 -la Generalitat respon...-.
Si no estem preparats per sequeres, inundacions ni nevades, perquè està preparada Catalunya?? Jo no ho sé. L'únic que sé es que són les 0:30 i des de mitja tarda que no tinc llum. Era de preveure que caurien les torres de mitja i baixa tensió??

Malalties Rares.

Com tothom ja deu saber a aquestes alçades, La Marató de Tve3 aquests any anava sobre les malalties que es consideren rares o infreqüents. Aquestes malalties les pateix un percentatge menor de la població però que si les contem en detall, a Espanya, hi ha més de tres milions de persones que les pateixen. Doncs bé, El dilluns dia 1 de març va sortir a “El Pais” la noticia de que tan sols 50 de 5000 malalties rares que existeixen tenen un tractament o cura farmacèutica.  Aquestes persones moltes vegades es senten abandonades per la societat ja que les grans empreses privades que han de promoure un fàrmac no els hi és rendible. Podem assumir que la cura per algunes d’elles es troben a anys llum ja que es tracta de malalties que afecten a la informació genètica, i actualment no coneixem cap mecanisme per poder revertir els gens a una forma sana. molts científics que treballen en aquest camp es desesperen amb la falta de resultats i abandonen farts de donar-se de caps contra la paret. Com que sembla que costa tant invertir en aquest tipus d’investigació a hagut de ser el Govern de l’Estat i la Sanitat pública que assumeixin la tutela de portar a terme la recerca d’aquestes malalties. Tot i així, cal dir que a Espanya existeix des del 2007 “El Centro de Investigación Biomèdica en Red sobre enfermedades Raras (Ciberer)” que es troba dins de l’institut de Salut Carlos III i engloba 61 grups de recerca amb la finalitat d, sinó una cura, trobar un tractament pal·liatiu per aquestes persones.  

Cinema mut

He passat un vespre molt interessant. Em truca el meu padrí i em diu si vull anar a La Gorga a veure una pel·lícula "com les d'abans", amb música en directe. Jo, de pel·lícules "com les d'abans" no n'havia vist mai, ha sigut molt divetit. Es tractava d'una projecció de Buster Keaton, L'heroi del riu (1928) i al piano les mans del senyor Ferran Martinez i Palou, professor de direcció musical a l'Institut del Teatre de Barcelona. Haig de felicitar la feina que fan les Juventuts de Musica de Palamós per promoure actes com aquest en un poble, ja no cal anar a fora per gaudir de bona cultura i d'arts escèniques, perquè cal dir, que a La Gorga de Palamós es realitzen un munt d'activitats per a tots els públics, la d'avui era gratuita per els abonats, no sé pas quan deu valdre l'abonament, no crec que sigui exagerat. M'alegro molt que gent amb iniciativa i gran coneixement cultural es preocupi perquè l'art arribi a tothom i de manera divertida. Fa anys, a Palamós, no teniem programes culturals tan acertats i m'omple d'il·lusió que un canvi generacional inverteixi temps i esforç per fer-ho possible. Espero que la gent del poble i rodalies faci un cop d'ull al programa de la Gorga, val la pena, us ho puc confirmar.

Experiència gratificant

La darrera setmana uns quants estudiants dels Màster de ciència i tecnologia de l'aigua i Màster de Medi ambient hem assistit a uns seminaris europeus sobre l'aigua a Montpellier. Dilluns al mig dia varem empedre el viatge, lleu però divertit. No podem dir que l'organització fos perfecta i realment ens hem emportat més d'una sorpresa. La veritat no ens podiem creure on haviem de dormir!!! però ens hi adaptarem ràpid desprès d'algunes comoditats més. Tot i així en podem treure moltíssimes coses bones, per exemple, ens ha servit per coneixer-nos molt més i fer pinya davant de situacions inverosímils. Pel qué fa al tema de l'aigua, a Catalunya, podem dir:"al loro! que no estamos tan mal" tot comparan-t'ho amb altres països. Les conferències tractaven més de plans urbanístics i usos del sòl en relació a l'aigua amb una prèvia introducció de l'estat en què es trobaven els recursos i les mesures de protecció. Nosaltres no hi entem gaire d'aquestes coses, però n'hem après exemples per si algun dia ens fa falta dir la nostra a casa. En el meu paré vaig compendre que la realitat de cada país fa que siguin necessàries unes mesures que unes altres, així doncs, com a casa reinvindiquem que no es contrueixin més embassament ni transvessament als nostres rius, que ja estan prou estressat, en altres països com Polònia, la seva realitat, fa que si en sigui necessàris. Aquest fet em va sorprende molt d'entrada, però al acabar l'explicació vaig poder entendre com les questions polítiques, territorials i socials fan pendre decisions una mica contradictòries amb l'opinió dels ecòlegs. Ara veig que no sempre es defensar el que un creu millor, sinò també apendre escoltar i poder trobar la millor manera per gestionar una demanda d'aigua cada dia "en crescendo", la realitat es que ningú no té aigua i els usos del sól que formen gran part d'aquesta demanda s'han de poder gestionar milllor. El conferenciant italià va dir una frase molt interessant, ha d'haver aigua per les persones, per l'us domèstic. M'emporto una experiència molt gratificant de Montpellier, que de segur em servirà pel futur, perquè encara haig de començar a parlar i aquests seminaris asseguren una font d'informació que el dia de demà sabré gestionar.

Ballet pour un Herbier

Ballerini danzavano tra tessuti d’acciaio brunito, muri di cemento accarezzati da velluto e boschi di resina.

Le opere d’arte di Christina Iglesias sembravano essere la perfetta scena per le coreografie che nascevano repentine da lontane fiabe. Le sculture parevano fondersi con i movimenti ed i volteggi di giovani spiriti danzanti.

Uno spettacolo pensato per un luogo solo, per un’unica sera. Immagini in movimento che ho avuto la fortuna di poter cogliere nella loro unicità. Voli effimeri che, come farfalle di un magico giardino, nascono e muoiono in un fiore e forse proprio in un giardino, va ricercata l’essenza dello spettacolo.

Pour un Herbier (Per un giardino) era il titolo della storia raccontata

Le sculture ed i movimenti trasportavano il pubblico dentro un mondo di fiaba. Non è facile, ad occhio inesperto, vedere le frasi, i discorsi che un movimento di danza contemporanea può esprimere. Proprio per questo non so se sia stato per condizionamento o per l’esattezza delle coreografie ma in vero sembrava di essere all’interno di un giardino. I ballerini assumevano nella mia fantasia sembianze di insetti luminescenti, di rapidi uccelli, di timidi roditori e di teneri amanti. Per poco più di un ora, le mura del possente edificio industriale che ci ospitava, sono volate come i semi di un soffione davanti al desiderio di un bambino; per un’ora sono stato proiettato in un giardino, credo fosse in Inghilterra o forse in Francia. Non saprei dirlo. Colori di bronzo con tagli di luce sembravano muri di pietra su cui si aggrappavano rose rampicanti.

La magia dello spettacolo è stata accentuata dal fatto che i pubblico non fosse disposto, come in una platea teatrale, davanti ad un palco ma era all’interno della scena, in mezzo alle opere di Christina, in mezzo ai ballerini che, con i loro passi, andavano a coprire tutto lo spazio. Una danza itinerante. Una danza alla scoperta dei segreti nascosti giardino, segreti che forse come la danza stessa non si riusciranno mai a penetrare fin nel profondo.

Le opere, soprattutto i soavi teli di acciaio, suggerivano sentieri dentro il giardino in cui una natura, all’apparenza ostile, veniva domata dai ballerini.

Il giardino dell’artificio: sentieri e fughe era il sottotitolo dello spettacolo, forse è vero, forse è tutto finto, artificiale: in fondo erano solo sculture e danze ma l’artificiale, a volte, diventa natura. Leggeri veli verticali separavano, a tratti, il giardino ed i loro abitanti dal mondo reale ed offrivano al pubblico, con giochi di luci ed ombre, angoli di rifugio e momenti di ristoro dove corpi, con lenti movimenti, emergevano e dialogavano attraverso un linguaggio universale: il linguaggio della musica e della danza. Su setti di acciaio erano intrecciate sfumate lettere: parole che dal cuore dei ballerini si fissavano sulla superficie del mondo attraverso l’opera d’arte.

Natura ed artificio danzavano insieme. Mormorii di una pozza d’acqua che occupava il centro dello spazio, aria fresca che penetrava tra le opere, muri di cemento che simulavano alberi e tessuti di metallo che ricordavano frasche.

Poche volte capita di provare emozioni magiche. Il tempo ha accelerato il suo passo e come in quel racconto, tutto è successo in un battito d’ali.

Jornades de Portes Obertes

El pròxim divendres, l'Universitat de Girona (UdG) organitza les Jornades de Portes Obertes. A cadascun dels campus, Montilivi, Centre i Barri vell, es duran a terme conferències i tallers per tal d'oferir als estudiants de secundària una orientació pel seu futur personal i acadèmic. Cada facultat informarà de l'oferta formativa de qué disposa la UdG i assessorarà a tots aquells alumnes que estiguin interessats en conèixer el món universitari.
Per més informació:www.udg.edu

Fuori dal mondo_Ludovico Einaudi

Primer dia

Primera entrada, primer dia!! A veure com anirà????
Sóc la Lydia i estic fent màster en ciència i tecnologia de l'aigua