Al final d'una carrera o d'un Grau és difícil decidir-se què fer, com continuar. Faig un Màster? una carrera d'investigació? m'incorporo al mercat laboral? amb quines garanties?. Està clar que la segona opció semblar ser la més apassionant i engrescadora, però clar primer haig de fer un Màster i un Doctorat i... la cosa no pinta tant fàcil, la veritat, no ho és gens!.
La carrera com investigador, en aquest país no està gens valorada, som el propi col·lectiu que ens hem de buscar recursos, fer propostes al Ministeri, alçar la veu per un reconeixement, animar als joves a ser partícips d'una aventura.
Tal i com estant les coses en aquests temps, dins d'una crisi econòmica sense data de caducitat, en un país que cada vegada pren mesures més dràstiques i en la meva opniò, molts cops errònies, quan es retallen sous i pensions, quan les PIMEs no reben ajuts de cap lloc, amb un ídex d'atur alarmant, decidir-se fer un Doctorat posa els pèls de punta.
Entenc a molts companys que es troben en la mateixa situació que jo, entenc que no és fàcil decidir-se a no disposar d'una vida estable, d'una feina que no està valorada a nivell salarial, de dependre d'unes beques que tenen mil inconvenients i que en moltes ocasions les condicions a les et sotmeten són injustes. Tot i així, tot i així... s'ha d'arriscar, si gent, arriscar! Si hi ha ofertes laborals dolentes també n'hi ha de bones, cal valorar, fer balanç del què ens importa! els diners? o una vida que et permet l'accès als majors nivells de formació possibles? Iniciar una carrera com a investigador/a és una aventura apasionant, suposa un repte personal on pots convertir-te en savi, poder generar coneixement! Hi ha alguna cosa més bonica que saber, conèixer i decobrir? Sí!!! poder transmetre aquesta informació, contribuir a la construcció d'una societat més justa, més solidaria, més respectuosa, amb més valors. Gràcies a la nostra feina, a la nostra lluita personal, molta gent pot gaudir d'una millor vida, de comoditats, de salut...!
A tots aquells pre - doctorants, doctorants, gents que no us decidiu, que teniu por: val la pena, seguríssim! El benefici personal supera de bon troç l'econòmic, i més ara que la Llei de Ciència a canviat, per fi, des de 1986! informeu-vos, cada vegada més s'ens reconeix la nostra tasca, ens donen més oportunitats, costa molt però és realitzable, ANIMEU-VOS!.
Aquesta llei pot ser paper mullat si decideixen no aplicar-la per culpa de la crisi.
ResponEliminaGran post Lidia!! Tot i que jo soc dels que encara dubte, l'any que ve, m'hauré de decidir.
ResponEliminaSegueix amb el blog que es molt bo!
Molt bé Cantenys, tu "siempre negativo, nunca pozitivo" date una oportunidad hombre!!!! tanto trabajar para la media!!!
ResponEliminaBueno, yo tengo también mis dudas al respecto...
ResponEliminaQuerida amiga Lydia, no es oro todo lo que reluce. Evidentemente la carrera investigadora es de las más complicadas de llevar a cabo, y más si perteneces al campo biomédico. Hay dos cosas necesarias para realizar tu carrera con éxito:
1. Que consigas una beca (y con los recortes presupuestarios es dificil de obtenerla ahora); y
2. Que estés en un buen grupo de investigación (tanto a nivel personal como económico).
Te formulo una pregunta, ¿Tú soportarías 4 años de tesis doctoral a tiempo completo, con las exigencias que una buena tesis supone y todo ello sin cobrar un duro?
Está claro que el dinero no lo es todo. Si te gusta la investigación puedes trabajar aunque sea de otra cosa y tu tiempo libre invertirlo en investigación (pero nada de tesis), hay muchos grupos que te dan la bienvenida con los brazos bien abiertos.
Pero si quieres hacer una tesis doctoral y no estás becado, olvídate de ello.
Está muy bien todo eso que dices de que hay que hacer lo que nos apetece, lo del beneficio personal que supone, etc etc, pero no te doy la razón en que todo eso supera al económico, pero desgraciadamente vivimos en una sociedad en que todo cuesta dinero (el coche, la gasolina, la comida, los viajes, libros, teléfono...). Es decir, no siempre puedes hacer lo que te apetece, has de ser consciente de las limitaciones que te impiden hacer lo que quieres, e intentar ponerles remedio.
Es simplemente mi opinión, y te lo dice uno que lleva muchisimo tiempo dedicándose a la investigación sin cobrar un duro, simplemente porque me apasiona, y porque estoy en un grupo de investigación que me gusta lo que hacen y me tratan como uno más, pero cada vez veo más necesario el tener que buscar un trabajo aunque sea de camarero, porque las facturas llegan todos los meses, y de momento la ilusión que tengo por la investigación no me las paga.
Un saludo enorme,
Miguel Aranda