Al final d'una carrera o d'un Grau és difícil decidir-se què fer, com continuar. Faig un Màster? una carrera d'investigació? m'incorporo al mercat laboral? amb quines garanties?. Està clar que la segona opció semblar ser la més apassionant i engrescadora, però clar primer haig de fer un Màster i un Doctorat i... la cosa no pinta tant fàcil, la veritat, no ho és gens!.
La carrera com investigador, en aquest país no està gens valorada, som el propi col·lectiu que ens hem de buscar recursos, fer propostes al Ministeri, alçar la veu per un reconeixement, animar als joves a ser partícips d'una aventura.
Tal i com estant les coses en aquests temps, dins d'una crisi econòmica sense data de caducitat, en un país que cada vegada pren mesures més dràstiques i en la meva opniò, molts cops errònies, quan es retallen sous i pensions, quan les PIMEs no reben ajuts de cap lloc, amb un ídex d'atur alarmant, decidir-se fer un Doctorat posa els pèls de punta.
Entenc a molts companys que es troben en la mateixa situació que jo, entenc que no és fàcil decidir-se a no disposar d'una vida estable, d'una feina que no està valorada a nivell salarial, de dependre d'unes beques que tenen mil inconvenients i que en moltes ocasions les condicions a les et sotmeten són injustes. Tot i així, tot i així... s'ha d'arriscar, si gent, arriscar! Si hi ha ofertes laborals dolentes també n'hi ha de bones, cal valorar, fer balanç del què ens importa! els diners? o una vida que et permet l'accès als majors nivells de formació possibles? Iniciar una carrera com a investigador/a és una aventura apasionant, suposa un repte personal on pots convertir-te en savi, poder generar coneixement! Hi ha alguna cosa més bonica que saber, conèixer i decobrir? Sí!!! poder transmetre aquesta informació, contribuir a la construcció d'una societat més justa, més solidaria, més respectuosa, amb més valors. Gràcies a la nostra feina, a la nostra lluita personal, molta gent pot gaudir d'una millor vida, de comoditats, de salut...!
A tots aquells pre - doctorants, doctorants, gents que no us decidiu, que teniu por: val la pena, seguríssim! El benefici personal supera de bon troç l'econòmic, i més ara que la Llei de Ciència a canviat, per fi, des de 1986! informeu-vos, cada vegada més s'ens reconeix la nostra tasca, ens donen més oportunitats, costa molt però és realitzable, ANIMEU-VOS!.
