BENVINGUDA AL·LÈRGIA!!!!

Comença la Primavera i amb ella, la floració i pol·lintzació de la majoria de plantes del nostre voltant!!! Amb aquestes que els al·lèrgics sapiguem apreciar el que ens ofereix el bon temps. Doncs bé, resulta que des de fa ben poc que els experts opten més per la medicina Bioreguladora que no pas pels tractaments convecionals amb anti-histamínics i corticoits. Aquest tipus de medicina ajuda a mitigar els efectes de l'al·lèrgia i no té els efectes secundàris dels tractaments tradicionals.Segons la doctora Angela Carrasco, immunòloga de l'Hospital Ramón y Cajal de Madrid, els medicaments bioreguladors estabilitzen el sistema inmunitari regulant la resposta inflamàtoria. Cal destacar, que en una reacció al·lèrgica, el problema no és el pol·len o la pols, sinò els anticossos (IgE) que produeix el nostre cos per tal de protegir-nos. Aquests anticossos activen unes cèl·lules denomidades mastòcits, les quals tenen la capacitat d'alliberar histamina, un mediador bioquímic que desencadena la resposta inflamatòria i per tant, la reacció al·lèrgica. Els tractaments bioreguladors són considerats com a medicaments amb evidència científica demostrada, per tant, només es troben en farmàcies. Els experts també aconsellen una bona dieta i evitar o incrementar segons quins aliments, com per,  no menjar o veure làctics perquè tenen caseïna que acidifica l'estòmag i afavoreix la reacció al·lèrgica, disminuir la xocolata, fregits, grasses hidrogenades i la carn vermella, augmentar el consum de frutites i verdures amb elevat contingut de quercitina que eviten l'alliberament d'histamina, i per tant actuen d'anti-histamínics naturals, com serien les groselles, pomes, cítrics,  el raïm i el vi negre jove.

La convenció de Doha (Qatar)

La convenció sobre el comerç internacional d'espècies en perill d'extinció que es va clausurà a Doha (Qatar) el passat 25 de març, va deixar un regust de boca molt amarg per molts ecologistes.
Gairebé totes les prospostes van ser rebutjades, el taurò cailàn, va ser la única de les vuit espècies que va poder entrar en llista per finalment ser derogada. El que crida més l'atenció és que ni tant sols la tonyina roja del mediterrani tingui mesures de protecció. Les associacions ecologistes proposaven una prohibició total del comerç internacional d'aquesta espècie tan apreciada a Japó però va ser descartada per majoria absoluta durant la conferència. Cal recordar que la població de tonyina presenta un retrocés del 75% des de 1957 degut a la seva pesca incontrolada. per més inri, resulta que l'associó Espanyola de Pescadors està "satisfeta" per aquest resultat. En la llista de l'Anex I i II tampoc s'inclouran espècies d'alt valor econòmic com el corall vermell, tampoc es prohibirà la seva explotació ni importació. Tot i així, després de dos setmanes de conferència, el tigre, el peix napoleó i el rinoceron sí que seran inclosos. També s'ha prohibit la venta de 90 tonelades de marfil per part de Tanzania i Zambia que es troben en dipódits controlats pel govern. Aquests dos països demanaren la possibilitat de caçar elefants elegant que el seu nombre ha crescut en els darrers anys i són una amenaça per la població, petició que ha sigut denegada.
Els ecologistes marxen de la conferència disgustats i amb una la convicció de que duran la conferència només han prevalgut els interesos econòmics per sobre dels ecològics, i es que si es prohibeix la pesca de la tonyina roja, uns 600 pescadors es quedarien sense feina.

L'aigua com a actualitat

Aquest mes d'Abril, National Geographic ens ofereix un monogràfic complert sobre el tema de l'Aigua en l'actualitat. Els reportatges repassem l'importància que té l'aigua pels èsser vius i fa un memorandum de la disponibilitat que en tenim per consum humà, en alguns casos, les dades són una mica esgarrifadores. En gairebé  tots els continents el ritme d'explotació dels aqüífers ha superat la seva recàrrega natural. Entremig d'aquests reportatges podem gaudir d'imatges tant espectaculars i tant realistes com les que us he mostrat. Els texts que hi podem trobar també fan resó a una problemàtica no només ambiental sinò de salut. Molts païssos del Tercer Món no tenen disponibilitat a aigua neta -ja no dic potable-. En molts casos l'economia d'un Estat i les guerres que es generen són per questions relacionades amb l'aigua, com el cas de palestina i Israel, malauradament  qui té l'aigua té el poder, això ho hem de contemplar cada vegada més perquè les guerres i les disputes no seran per petroli, ni per territori, ni per excuses d'ideologia religiosa, serà l'aigua. 

Realment no podem conèixer cap on evolucionarà la disponibilitat de l'aigua ni si els dirigents polítics sabran gestionar-ho de manera sostenible i solidaria, el que si podem començar a pensar és quin paper poderm assumir i quina aigua NECESSITEM, no de quina desitgem